Potser molts creeu que la música clàssica es avorrida i no us agradarà.
Anem a veure si això és aixi.
Us proposo que us fique aquesta música amb auriculars o uns bon altaveus, que us relaxeu i no penseu en res més que siga la música i que després d'escoltar-la em conteu per "mail" o en els comentaris que us ha semblat, que heu pensat qual l'escoltàveu, si us heu imaginat alguna cosa, alguna imatge, algun paisatge...
Vinga, ànim, segur que us agradarà i sols son 5 min.
Si algú busca més temes clàssics i vol compartir-lo amb els demés endavant, youtube sempre us fica suggerències de músiques semblants, descobriu més compositors!!!
Claude DEBUSSY
(França, 1862- 1918)
Neix a Saint-Germain-en-Laye el 22 d'agost de 1862. Va tenir una infància difícil, donada la pobresa de la família.
Gràcies a un mecenes de gran fortuna, amb 10 anys
pot estudiar al conservatori de París. Comença a admirar les obres dels
grans compositors, sobretot Wagner. Al no ressaltar com a pianista es
dedica a la composició.
Als 17 anys coneix a Nadejda von Meck, la mecenes
de Txaikovski, i se l'emporta com a músic del seu trio privat en un
viatge per Europa. Així coneix a compositors russos com Borodin,
Mússorsgski i Balakirev.
Al tornar a París guanya el Gran Premi de Roma (al igual que Bizet) amb la cantata El fill pròdig,
tot i no agradar a alguns professors per no seguir les regles
acadèmiques. Així marxa amb una beca de 2 anys a la vil·la Medici a
Roma.
Al 1889 visita l'Exposició Universal que es va
celebrar a París i allí té la possibilitat d'escoltar diferents músiques
del món. Així queda fascinat per la música d'Orient i l'orquestra de
Gamelan.
Debussy comença a investigar i incorporar noves
sonoritats a les seves composicions. El seu èxit finalment arribarà amb
l'òpera Pelléas et Mélisande.
Al 1909 li diagnostiquen un càncer del qual morirà 9 anys després, el 25 de març de 1918, durant la I Guerra Mundial.
Debussy trenca amb l'estètica clàssic-romàntica.
Descobreix un nou llenguatge, lliure, obert a altres possibilitats. Així
ho expressa ell mateix: "no hi ha teoria, simplement escolta, la
fantasia és la llei".
Es pot considerar el precursor de la música
moderna, sobretot per les seves innovacions harmòniques. Allibera la
música de les limitacions harmòniques tradicionals, utilitza escales
modals, i experimenta per trobar noves idees. No concep la música
encasellada en compassos, creu en la llibertat rítmica.
La seva música és colorista i efectista, molt
somniadora. Busca la creació atmosferes, vol una música que suggereixi,
no que descrigui.
La seva producció pianística mostra les grans capacitats sonores d'aquest instrument.
-
Arabesca nº1
-
Clar de lluna
-
El racó dels nens
-
La Mer
-
Pelléas et Mélisande
-
Preludi a la migdiada d'un faune
Que bonica.Ens ha encantat.La música afecta al nostre cervell I ens aporta molts beneficis, ens provoca sensacions com l'alegría, ens fa somniar, ajuda a combatir l'estrés. Alberto ha dit que li relaxa moltíssim I que és molt agradable.
ResponElimina